La decisió d'integrar-me en el Moviment de la Psicologia Humanista va quedar confirmada l'any 1980, quan vaig participar en el IV Congress of de European Association of Humanistic Psichology que va celebrar-se a Ginebra. Tot i que ja feia cosa de 20 anys que les meves primeres lectures d'autors -que després vaig saber que s'emmarcaven en aquest corrent- em suscitaven un interès creixent. La naturalesa del prejudici, i La personalitat, de Gordon Allport, l'any 1962. També en quedar profundament interessat amb la lectura del llibre de Ludwig Von Bertalanffy, Teoria General dels Sistemes  Aquest il·lustre biòleg i posteriorment filòsof de la ciència, havia declarat el seu rebuig dels corrents psicològics que implicaven una postura reduccionista quan en explicar la conducta humana, i manifestava la seva alegria al constatar el sorgiment de noves teories psicològiques que respectaven la complexitat de l'ésser humà, al·ludint explícitament a autors del corrent humanista com Gordon Allport, Abraham Maslow i Charlotte Bühler, entre d'altres, que no queien en allò que ell denominava model d"'home robot". Robot d'uns quants impulsos psicofisiològics, o bé dels condicionaments clàssic i operant. Aquest autor, que podria haver caigut com molts altres biòlegs -en explicar els processos psicològics- en el reduccionisme biologista tan present entre els psiquiatres, defensava, ja als anys seixanta del passat segle, que:

és necessari un nou model d'home, que ja està sorgint lentament de tendències recents en psicologia humanística i organísmica. L'èmfasi en la capacitat creativa dels éssers humans, en la importància de les diferències individuals [...] tot això i molt més, està implicit en el model d'organisme actiu (Bertalanffy, 1968).

Entre els psicòlegs del corrent fenomenològic -que juntament amb els existencials van ser precursors del corrent humanista- per mi va ser molt valuosa l'obra de Philip Lersch L'estructura de la personalitat.

Estudiant la psicologia de la creativitat, vaig descobrir als iniciadors de la Psicologia Humanista, Abraham Maslow, Carl Rogers, Rollo May entre d'altres, i vaig projectar una tesi doctoral sobre la creativitat com a tendència psicològica i com a valor ètic. Però sentint-me pressionat per dedicar algun apartat de la tesi al conductista Skinner, i constatant el recel del professorat universitari dels anys 70 cap aquest corrent, vaig decidir ajornar aquest treball i, en canvi, crear l'Institut Erich Fromm de Psicoteràpia Integradora Humanista.

Finalment, vaig optar per no quedar-me només en la lectura i passar a la vivència de la Psicologia Humanista des del punt de vista experiencial. En aquella època venien a Barcelona alguns anglesos i nord-americans que propagaven aquest tipus de psicoteràpia. Vaig estar realitzant, durant dos anys, una teràpia grupal mensual intensiva (de quinze hores cada trobada) amb Corinne Gledhill, una anglesa que integrava l'Anàlisi Transaccional amb Bioenergètica i Teràpia de la Gestalt. Més tard vaig assistir a Castelldefels a una trobada d'una setmana amb Carl Rogers, i després a trobades de formació vivencial amb Val Gardfield, Muriel James, Claude Steiner i Marge Reddington, entre d'altres. Amb aquestes experiències i l'assistència als tallers de diferents congressos europeus als quals vaig assistir, em vaig convèncer que aquest estil experiencial, en el qual es combinaven exercicis corporals i amb l'activitat imaginària, etc. potenciava l'eficàcia d'una psicoteràpia que només consistís a parlar i escoltar empàticament l'altre.

Han passat més de 55 anys des d'aquella primera lectura, i sento alegria per haver contribuït a la difusió de la Psicologia Humanista en el nostre país, amb l'excel·lent col·laboració de l'Ana Gimeno-Bayón, i col·laboradors del nostre Institut. Com a selecció d'assoliments puc indicar els següents:

1. Fa més de 45 anys que vam fundar l'Institut Erich Fromm, i més de 30 anys des que vam acabar de crear el nostre model de Psicoteràpia Integradora Humanista. És el primer model de psicoteràpia original, del vessant existencial-humanista, creat en el nostre país, desconeixent si fins al moment n'existeix algun altre (entenent el terme model en un sentit estricte).
2. En el nostre Institut s'han atès més de 4000 psicoteràpies profundes.
3. Hem dirigit 26 promocions del Màster en Psicoteràpia Integradora Humanista, a més de nombrosos programes monogràfics.
4. Hem tingut excel·lents col·laboradors -tots ells han cursat el nostre Màster- en un ambient de relacions humanes cordials i sinceres.
5. Hem publicat -Ana i jo- catorze llibres sobre Psicologia Humanista o Ètica psicològica humanista (en la línia de Fromm). Dos llibres més han sigut publicats pels nostres col·laboradors Nathalie P. Lizeretti i David Alvear, i un altre pel grup de l'equip (Maria Beltran, Natalia Matas, Ana Padilla, Luís Rodríguez, juntament amb l'Ana Gimeno i amb mi).
6. Hem presentat ponències, comunicacions o tallers, en Congressos Europeus de Psicologia Humanista a Ginebra, París, Guilford (Anglaterra), Bilbao i Barcelona.
7. Hem organitzat -en col·laboració amb altres dos centres-, i presentat ponències i tallers, en el I Congrés Nacional de Psicologia Humanista (1981), i juntament amb la Universitat Ramon Llull, el III Congrés Nacional de Psicologia Humanista (1998) i el I Congrés Internacional de Psicologia i Psicoteràpies Humanistes (2015) tots celebrats a Barcelona. Aquest últim a partir del Grup de Treball de Psicoteràpia Integradora Humanista creat al COPC.
8. Hem promogut la creació de la Secció de Psicoteràpies Humanistes de la FEAP, prèvia integració a ella de la nostra Associació de Psicoteràpia Integradora Humanista.

He fet ja 91 anys i des de fa més de vint anys em vaig acomiadar de la pràctica de la psicoteràpia. Continuo col·laborant en la docència, la investigació, i la direcció del nostre Institut.

En aquesta etapa final de la meva vida, els meus projectes principals són:

a) Aprofundir en la investigació antropològico-filosòfica, psicològica i ètica sobre actituds humanitzadores o valors ètics, i continuar escrivint sobre aquests temes.

b) Tanmateix, sobre experiències i cosmovisions que poden ajudar a trobar el sentit de la vida i evitar el perill del buit existencial. També sobre Psicologia de les Espiritualitats religioses, atees o agnòstiques.

c) Oferir orientació personal sobre qüestions relacionades amb a) i b).

d) Estar atent a noves aportacions sobre psicologia de la creativitat i psicologia de les imatges i fantasia.