Vaig conèixer el model de Psicoteràpia Integradora Humanista en la meva etapa com a estudiant a la universitat, quan cursava el grau en Psicologia. El més curiós és que no vaig conèixer-lo a l'aula, sinó a través d'un procés personal de psicoteràpia. Mentre anava creixent acadèmicament, vaig adonar-me que, si volia dedicar-me professionalment a la psicologia, havia de fer-ho creient en el que feia. La meva experiència personal i les meves conviccions, van portar-me a cursar el Màster en Psicoteràpia Integradora Humanista a l'Institut Erich Fromm que em va oferir la base dels meus coneixements com a psicoterapeuta.

Per a mi, la psicoteràpia és un punt de trobada entre dues persones que compartiran, durant un temps, l'experiència de creixement que ofereix la Psicoteràpia Integradora Humanista i que serà el resultat de la confiança, l'autenticitat, l'esforç i el respecte entre el terapeuta i el pacient.

M'agrada entendre la relació entre el terapeuta i el pacient com una relació d'igualtat i m'agrada entendre el paper del terapeuta com el d'una llanterna que posa llum a alguns aspectes de la vida que, en algun moment concret, per al pacient poder ser poc visibles o clars.